Els imprescindibles de dt: The Sandman.

Amb aquest text s'inagura la secció dedicada als còmics i com no podia ser de cap altra manera ho faig comentant EL còmic imprescindible (sempre segons la meva modesta opinió) que no és cap altre que "The Sandman" del guionista Neil Gaiman.The Sandman va marcar un punt d'inflexió en el mòn dels còmics amb una nova forma de plantejar el 8é art. Va ser el primer (i únic) còmic que ha guanyat el World Fantasy Award, a més de comptar amb divuit premis Eisner.

The Sandman com indica el seu nom està centrat en la figura de Morfeu (Sandman, Somni, etc.) tot i que hi ha gran varietat de personatges secundaris que tenen més o menys importància.

Sobre l'argument de la col·lecció millor no dir res que pugui treure atractiu al gran final de la sèrie tot i que si que es pot dir que tota la col·lecció (75 números) tracten sobre una mateixa cosa, tot i que fins que no s'arriba al final no es pot dir quina. I és precissament per això que és EL còmic imprescindible (tot i que aniré comentant altres títols, aquest es mereix "EL" amb majúscules) perqué Neil Gaiman, juga amb el lector, explicant una infinitat d'històries disconnexes que es van entrecreuan fins a formar una gran teranyina que ens atrapa i que té un únic final possible -al centre de la teranyina- i és on ens trobem que en realitat ell no volia explicar-nos res que no s'hagi preguntat moltíssima gent abans.

Això si, el viatge ens condueix per una gran varietat de mitològies (grega, japonesa, nórdica, faerie, etc.) i altres mòns de fantasia amb uns arguments que es mouen per tots els generes literaris, des del terror, fins al drama, passant per l'aventura i la psicodèlia. I es que cada arc argumental permet al lector endinsar-se a una nova "sub-col·lecció" diferent a les altres tot i que el fil conductor sempre es trobi al mòn dels somnis.

Per fer honor a la veritat, cal dir que, evidentment, no tota la sèrie es troba a la mateixa alçada narrativa, amb uns petits alts i baixos, que en cap moment arriben a ser insuperables. Es pot veure que l'inici de la sèrie trontolla una mica fins que comença el segon arc argumental "The Doll's House" on ja es pot entreveure el que serà la sèrie. Tot i que aquesta inseguretat inicial a "Preludes and Nocturnes" pot ser degut a que la sèrie als seus inicis estava concebuda com una sèrie limitada i no és fins més endavant que esdevé una sèrie regular.

Tot amb tot i sense cap mena de complexe em permeto donar-li una puntuació: 10/10