No blog for old men

L'anàlisi de dt: Un puente hacia Terabithia, o com el cinema per a nens encara és possible.

2008-03-30T21:52:00.006+02:00

Bridge to Terabithia (Director: Gabor Csupo)

Jess és un nen inadaptat, al col·legi pateix cada dia l'assetjament dels seus companys i a casa és tractat amb indiferència pels seus pares i les seves germanes. El seu únic consol es troba en els seus dibuixos. Jess està molt a prop de guanyar la cursa de l'estiu i de sentir-se per primer cop l'heroi de la classe però a l'últim moment, la Leslie, una nova companya acabada d'arribar al col·legi, l'avança i es proclama guanyadora de la cursa. A partir d'aquest moment els dos nois comencen a anar junts i esdevenen bons amics. La Leslie és una noia molt especial i ensenya a en Jess a fer servir la seva imaginació creant entre els dos un "lloc per ells dos", el regne de Terabithia, un lloc màgic que es troba a l'altra banda del rierol i al qual s'hi arriba saltant el riu amb l'ajut d'una corda.

He de començar reconeixent que l'únic motiu pel qual vaig veure aquesta pel·lícula és que va ser programada per una cadena de televisió i no vaig trobar res millor a veure. Tot i així, a posteriori, puc dir que potser l'hauria d'haver vist abans.
L'argument de la pel·lícula no es gaire diferent a les desenes de productes amb que bombardejen el mercat des de fa uns quants anys (bàsicament per haver-la confòs amb aquests altres films em negava a veure-la). Tot i així vull assenyalar una sèrie de detalls que la fan diferent a la resta:

- No tracta als nens com a subnormals rematats. No els hi parlen de que hi ha un mòn màgic a dins del seu armari, sinò que els hi diu que ells mateixos poden crear un mòn màgic allà on vulguin simplement fent servir la seva imaginació.

- No hi apareix un escollit per la gràcia de Dèu que degut a una profecia es l'únic que pot guanyar al dolent dolentot. Si aquests nens són els escollits, és perquè la genètica els ha escollit per premiar-los amb una gran imaginació (premi que va a la baixa en els últims anys).

- No tracta als espectadors com a subnormals rematats. Els paral·lelismes entre el mòn imaginari i el mòn real són evidents, però en cap moment troben la necessitat d'explicar-ho. Cosa que és d'agrair ja que estic fart de les redundàncies holliwoodienses i els guions per subnormals. I aquest punt és especialment important ja que els espectadors potencials són els nens.

En resum, la gràcia del film és que per primer cop en molt de temps he vist una pel·lícula per a nens feta realment per a nens i no per a criatures lobotomitzades.

PUNTUACIÓ: 7/10

Festa del Sergi (2a part) by dt lens

2008-03-30T20:44:00.022+02:00

a free house...

Sector dret

Sector esquerre

Sergi and Cat-Lidia

Cornelius i Shazam!

L'enmascarada encaputxada, l'espantaocells i Cezanne (per dir algo...)

L'ovella negra...

El monstre de les galetes i el seu home Manel.

Sant Lovecraft.

El Llibre

Efectes del priorat.

Sandman.

Cornelius?¿?¿

Els imprescindibles de dt: The Sandman.

2008-03-26T21:45:00.008+01:00

Amb aquest text s'inagura la secció dedicada als còmics i com no podia ser de cap altra manera ho faig comentant EL còmic imprescindible (sempre segons la meva modesta opinió) que no és cap altre que "The Sandman" del guionista Neil Gaiman.The Sandman va marcar un punt d'inflexió en el mòn dels còmics amb una nova forma de plantejar el 8é art. Va ser el primer (i únic) còmic que ha guanyat el World Fantasy Award, a més de comptar amb divuit premis Eisner.

The Sandman com indica el seu nom està centrat en la figura de Morfeu (Sandman, Somni, etc.) tot i que hi ha gran varietat de personatges secundaris que tenen més o menys importància.

Sobre l'argument de la col·lecció millor no dir res que pugui treure atractiu al gran final de la sèrie tot i que si que es pot dir que tota la col·lecció (75 números) tracten sobre una mateixa cosa, tot i que fins que no s'arriba al final no es pot dir quina. I és precissament per això que és EL còmic imprescindible (tot i que aniré comentant altres títols, aquest es mereix "EL" amb majúscules) perqué Neil Gaiman, juga amb el lector, explicant una infinitat d'històries disconnexes que es van entrecreuan fins a formar una gran teranyina que ens atrapa i que té un únic final possible -al centre de la teranyina- i és on ens trobem que en realitat ell no volia explicar-nos res que no s'hagi preguntat moltíssima gent abans.

Això si, el viatge ens condueix per una gran varietat de mitològies (grega, japonesa, nórdica, faerie, etc.) i altres mòns de fantasia amb uns arguments que es mouen per tots els generes literaris, des del terror, fins al drama, passant per l'aventura i la psicodèlia. I es que cada arc argumental permet al lector endinsar-se a una nova "sub-col·lecció" diferent a les altres tot i que el fil conductor sempre es trobi al mòn dels somnis.

Per fer honor a la veritat, cal dir que, evidentment, no tota la sèrie es troba a la mateixa alçada narrativa, amb uns petits alts i baixos, que en cap moment arriben a ser insuperables. Es pot veure que l'inici de la sèrie trontolla una mica fins que comença el segon arc argumental "The Doll's House" on ja es pot entreveure el que serà la sèrie. Tot i que aquesta inseguretat inicial a "Preludes and Nocturnes" pot ser degut a que la sèrie als seus inicis estava concebuda com una sèrie limitada i no és fins més endavant que esdevé una sèrie regular.

Tot amb tot i sense cap mena de complexe em permeto donar-li una puntuació: 10/10

La ganja maldita

2008-02-23T16:28:00.001+01:00

LA GRANJA MALDITA (1987) Dirigida por David Keith

Un meteorito cae cerca de una granja de Tenesse. Al caer contamina el agua que abastece la granja lo cual tiene unas consecuencias no muy agradables para los habitantes de dicha granja. Dirigida por David Keith, es una adaptación de un relato de terror de H.P. Lovecraft

HORRORÓMETRO: 9/10